Síguenos en: Facebook Twitter Linkedin Youtube GPlus

La Vanguardia

Dra. Rosa Martin Ramos, Endocrinologia Pediàtrica. Hospital de Nens de Barcelona

Obesitat Infantil

L’obesitat és un dels problemes sanitaris més importants que estan apareixent en els països desenvolupats i, fins i tot, en els que estan en vies de desenvolupament.

Als anys 90 l’OMS va crear un Grup d’experts en obesitat infantil i de l’adult, i el 1996 la Internacional Obesity Task Force (IOTF) va parlar de l’obesitat com a l’epidèmia del segle XXI.

Parlem de sobrepès quan l’índex de massa corporal (IMC=pes en Kg/talla al quadrat en metres) és superior al percentil 85 i d’obesitat si és superior al percentil 95, ambdós en relació a uns estàndards específics per edat i sexe. En els nens no és important saber els quilos que sobren, perquè això varia a mida que van creixent, el que cal és valorar que la relació pes/talla vagi millorant poc a poc.

En els darrers deu anys s’ha produït un increment important de l’obesitat infantil. En estudis fets a l’Estat Espanyol l’any 2000 la prevalença estimada era del 13,9 % per l’obesitat i del 12,4 % per al sobreprès. A Catalunya, l’estudi ENCAT dels anys 2002-2003 ens dóna una prevalença del 9,6 % per l’obesitat.

Malgrat que moltes vegades l’augment de pes per sobre de la normalitat es considera com un problema estètic, això no és cert. L’obesitat és una malaltia que apareix com a resultat d’una complexa interacció entre factors genètics i ambientals. Hi ha una heretabilitat del 30 al 50 % i algunes malalties cromosòmiques van associades a obesitat. Només en el 5% dels casos l’obesitat és deguda a aquestes causes (obesitat secundària), mentre que el 95% restant corresponen a obesitat primària, deguda a un desequilibri entre la ingesta i la despesa calòriques.

Cal saber també que hi ha factors que poden augmentar el risc en l’aparició de l’obesitat infantil; entre d’altres l’excés nutricional prenatal, la desnutrició fetal durant el primer semestre, un pes al néixer superior a 3500 gr. o el retard intrauterí del creixement (nens de baix pes i/o talla per l’edat gestacional). Per contra, la lactància materna per sobre dels tres mesos sembla disminuir aquest risc (hi ha alguns estudis que defensen que la llet materna rebaixa la formació de les cèl·lules que emmagatzemen el greix).

Els hàbits alimentaris i socials influeixen també en l’augment de la prevalença de l’obesitat. S’ha incrementat el consum d’aliments energètics, rics en greixos animals i sucres refinats (pastisseria, menjars preparats, “xuxes”, sucs, begudes carbonatades…) i, al mateix temps, ha disminuït la pràctica d’exercici físic. S’han fet estudis que demostren que els nens del nostre país passen dues hores i 30 minuts de mitjana veient la TV i mitja hora més amb videojocs o connectats a Internet.

Per altra banda, el menjar pot ser quelcom gratificant per al nen que té problemes escolars, familiars o de qualsevol altre tipus i que els compensa menjant per sentir-se bé.

Hem d’intentar frenar aquest augment de l’obesitat infantil perquè a part de ser una malaltia per ella mateixa, és causa d’altres problemes com l’augment de la tensió arterial, del colesterol i dels triglicèrids, alteracions músculo-esquelètiques, disminució de l’autoestima amb tendència a la depressió, disminució del rendiment escolar, transtorns de l’alimentació com bulímia/anorèxia i d’altres. Un IMC superior a 29 augmenta considerablement el risc de Diabetis Mellitus tipus 2.

Una alimentació adequada és important per prevenir aquesta malaltia. La dieta mediterrània és variada, equilibrada i fàcil  per a nosaltres. S’han de fer tres àpats principals (esmorzar, dinar i sopar) i dos àpats lleugers (mig-matí i berenar ). Els nens han de menjar lentament i sense mirar la TV. No són correctes les dietes estrictes ni restrictives i no s’ha d’arribar a cap àpat “defallit”. S’ha d’incrementar el consum de fruites i verdures i disminuir el consum de “menjar ràpid”.

Els nens han de gaudir dels aliments i, en aquestes festes nadalenques, l’obesitat no ha de ser un impediment per no fer-ho. Els menjars familiars acostumen a ser molt abundants i especials per aquests dies. Hem de trobar l’equilibri i saber gaudir de tot sense excessos.

Si aconseguim disminuir el problema de l’obesitat infantil millorarem la salut de l’adult i podrem gaudir molts més anys d’aquestes festes.