Síguenos en: Facebook Twitter Linkedin Youtube GPlus

La Vanguardia

Anton M. Checa, Director de imat – Centre Tecnològic de la Construcció

Nous materials

Avui en dia la novetat és un element amb presència destacada en la nostra vida i, entre els que l’ofereixen perquè creuen que hi ha mercat, i els que la demanen perquè creuen que, potser sí, la necessiten, es manté viu un tràfic notable d’informació.

La construcció, encara que segurament en molt menor grau, no és aliena a l’interès que desperten les novetats i no es pot sostreure de les preguntes sobre el què hi ha o no hi ha de nou: de vegades sobre fets, altres sobre rumors (em refereixo per exemple al tema dels anomenats edificis intel·ligents).   

Un dels temes recorrents, en aquest cas amb possibilitats de resposta, és el dels “nous materials”. Què hi ha al voltant dels “nous materials”; n’hi ha, són necessaris, milloraran la construcció? La guia de novetats de Construmat 2007 n’incloïa 127; la guia de 2005 altres tants. Sembla doncs que n’hi ha, i amb aquest nom: productes, ens hi referirem.

El canvi més destacat, en positiu, que s’ha produït al sector de la construcció ha estat el de la constant evolució dels productes: estem envoltats de nous productes. Encara que molts d’ells tinguin la mateixa aparença, o quasi, han incrementat molt les seves prestacions habituals (per citar-ne uns de clàssics, el formigó i la ceràmica) o n’han incorporat de noves (per citar-ne un altre, el vidre), tot i que alguns d’ells no els veiem encara que hi siguin (els aïllants) o per que, estenent el concepte de producte, no s’han quedat a l’obra (totes les eines i mitjans auxiliars que en faciliten l’execució).
Alguns dels existents s’han adaptat amb èxit per a nous usos (les façanes de planxa metàl·lica conformada), i també n’han aparegut de nous. Nous perquè tant pel que fa al material del que estan fets, que ha canviat, com pels seus components, que s’han multiplicat en nombre i prestacions, fan que s’assemblin ben poc als seus predecessors (les finestres); nous també aquells que responen a la demanda de noves tecnologies constructives (les façanes ventilades) o de les instal·lacions (les aixetes o les calderes); i nous també els cada vegada més perfeccionats productes prefabricats per a estructures, tancaments, separacions, pavimentació, etc. També n’hi ha d’altres que responen millor a la definició de nous materials, perquè n’incorporen una part (fibres sintètiques), o perquè estan tots ells conformats a mida de les prestacions que se’ls demana (els anomenats materials composites). Tots ells, més vells o més nous, però millors, són garants, per la part que els toca, de qualitat a la construcció.

De la mateixa manera que els productes d’altres sectors ho fan, la innovació dels productes de la construcció no s’aturarà. Ara el que cal, i en això hauria d’estar el sector, és completar l’equació de la que ja tenim ben encaminada una de les variables: els productes;  l’altra variable son els processos d’execució a l’obra. La suma d’aquestes dues variables dóna com a resultat, fins on sigui possible, la industrialització de la construcció. Aquest sí que és un tema pel que preocupar-nos.