Ferran Puerta, Director de lEscola Tècnica dEnginyeria Industrial de Barcelona. Membre de junta de lAssociació dEnginyers Industrials de Catalunya
Lautosuperació de leconomia catalana
Catalunya és líder en productivitat industrial a lEstat Espanyol i seguirà sent així el 2007. Segons el Departament dEconomia i Finances leconomia catalana creixerà un 3,2% aquest any (tot i que, segons aquestes dades, ho farà quatre dècimes menys que lany passat). A més hi haurà un canvi substancial: les exportacions i les inversions en béns dequipament passaran a ser el motor de lactivitat i no el consum i la construcció com fins fa uns mesos.
Les dades fetes públiques fa poc pel conseller deconomia, Antoni Castells, són positives, però no podem relaxar-nos. La globalització i la realitat actual dels mercats fan que, cada cop més, les nostres empreses hagin de competir més intensament en els seus mercats. Per afrontar aquest futur amb garanties dèxit les empreses estan obligades a esforçar-se per generar innovacions que els aportin necessàriament una millora competitiva rellevant per diferenciar-se dels seus competidors.
Aquests darrers anys, diversos estudis i treballs de recerca han posat de manifest la pèrdua progressiva de productivitat de leconomia espanyola, i per extensió també de la catalana, en el context internacional. Aquests treballs demostren que el diferencial de productivitat del nostre país està essent ja significatiu no tan sols en relació amb els països occidentals més desenvolupats, com els EUA i el Japó, sinó també en relació amb els països del centre i nord de la pròpia UE.
Aquesta situació planteja, doncs, la necessitat dadoptar mesures urgents en làmbit dinfluència dels agents socioeconòmics del nostre entorn, a fi de corregir aquesta situació i fer que Catalunya incrementi els seus índexs de creixement en els propers anys. Només amb accions decidides en aquest sentit, acordades entre organitzacions empresarials, organitzacions de treballadors i administracions, serem capaços daugmentar la productivitat de les nostres empreses i de retruc potenciarem la seva competitivitat en els mercats exteriors, tot reduint-ne el risc de la seva deslocalització.
Cal que les empreses de Catalunya dediquin més diners i esforços a activitats de R+D i dinnovació, ja que els indicadors a casa nostra són encara insuficients si es comparen amb la mitjana de les inversions dels països de la UE per aquests conceptes.
Des duna altra perspectiva, amb massa freqüència es detecta una insuficient cultura del treball i de lesforç a les empreses. Aquest és un aspecte cultural que convé polir i millorar. En aquest sentit, les empreses catalanes i els agents socials tenen encara un camí per recórrer pel que fa referència a treballar el tema de les actituds i valors del personal, com ara la responsabilitat, lesforç, el treball en equip, tenir iniciativa...
A més de les debilitats assenyalades anteriorment també patim duna escassa capacitat de promoció i venda, tant dels nostres productes com de la pròpia imatge a lexterior. Ens cal perdre la por a sortir fora i tenir més autoestima sobre la bondat dels nostres productes, serveis i capacitat intel·lectual. Finalment, ens manquen indicadors que, de manera regular, ens facilitin dades i ens informin sobre levolució de la productivitat a Catalunya. Seria bo doncs disposar dun observatori o dalguna altra plataforma anàloga dedicada a elaborar indicadors de productivitat per sectors.
Al llarg daquest article he volgut reflexionar sobre els punts febles del món empresarial català i de lentorn de suport a les empreses instal·lades a Catalunya, ja que tot i que, segons el Departament dEconomia i Finances, leconomia catalana té el vent a favor i seguirà creixent cal que Catalunya implanti una nova cultura de la productivitat, és a dir, la de la millora contínua.